
Tres breus reflexions:
1.- El joc forma part de l'essència humana, fins i tot alguns antropòlegs situen l'origen de la cultura humana (pas de l'animalitat a la humanitat) en el moment en què els éssers humans comencem a jugar. Jugar és formatiu.
2.- Crec que existeixen personalitats amb una clara predisposició a les adiccions. Jugar compulsivament a videojocs no és gaire diferent al culturisme, col.leccionisme extrem, ludopatia, treball compulsiu,... Només cal que aquesta personalitat de base trobi un contingut hedonista al qual sotmetre's.
3.- Podrien existir PRO GAMERS dels SIMS???
No hay comentarios:
Publicar un comentario